Dins del repertori de figures que fan els Falcons de Barcelona se’n poden trobar de diferents tipus. Per començar es diferencien dos grups: les que són estàtiques (aquelles que una vegada carregades no es mouen) i les que són dinàmiques (aquelles en què, una vegada l’enxaneta se situa al seu lloc, la figura o bé gira o bé camina). A banda d’aquesta classificació també es poden clasificar en tres estils: les que es fan en actuació, les complementàries i les que es fan en cercaviles
Una de les figures més tradicionals del Sokol, i que continua present en el món falconer, és el vol de 3 o avions, (com en diuen colles com els Falcons de Vallbona d’Anoia o els Falcons de Piera).
El vol comença amb tres persones (una al costat de l’altra, dempeus, amb l’esquena acotada cap endavant i agafats pels genolls) i continua amb dos pisos més: dues persones al segon i l’enxaneta al tercer. Quan l’enxaneta arriba a dalt, la figura es culmina obrint.
Aquesta figura té diferents variants tant per la influència castellera de voler augmentar de pisos i fer construccions més grans a l’estructura de la figura, com també per la creativitat dels falcons barcelonins. Per tant, el vol pot créixer en nombre de pisos (vol de 4 o de 5), es pot fer un pilar de 2 en el lloc de l’enxaneta (vol coronat), i es poden unir les diferents variants en una sola figura (supervol).
La torreta és una figura que creix cap als costats a partir d’un element central. Aquest element és una torre, que dóna nom a la figura.
Després de col·locar la torre, s’hi afegeix un rengle a banda i banda. El primer de cada rengle s’agafa al baix de la torre formant un angle de noranta graus amb l’esquena, mentre que un falcó hi fa la vertical a sobre, darrere del qual hi va una altra persona agafada en la mateixa posició amb un nen sobre l’esquena. A continuació, un membre s’asseu sobre d’un altre col·locat de quatre grapes subjectant l’última part: un falcó sobre els genolls del que està assegut i que subjecta la vertical dels extrems. L’espectacularitat de la figura es troba en què l’enxaneta la carrega fent la figuereta i baixa cap per avall.
Una altra de les figures més comunes entre les colles falconeres és la serra, que està composta per dos rengles. El primer rengle fa de base i els components es col·loquen un al costat de l’altre amb les cames obertes. Seguidament puja el segon rengle sobre les cuixes dels falconers de la base, formant rengles de pilars de 2 subjectats pels genolls. Aquests pilars de la serra s’anomenen puntes. A més, també es pot augmentar la dificultat de la serra introduint-hi un pilar de 3. Una vegada els pilars estan carregats, fan una «salutació» que consisteix a girar-los cap a la dreta i cap a l’esquerra.
A Barcelona hi ha una particularitat a l’hora de descarregar la figura, i és que les enxanetes, en lloc de baixar per darrere, salten i són recollides pel davant.
L’estructura de les piràmides de drets és la mateixa que la dels vols però el que canvia és la posició dels falcons. En aquest cas els components de la figura es troben completament dempeus.
Les piràmides també tenen en comú amb els vols la capacitat de poder créixer en nombre de pisos, i que un cop col·locada l’enxaneta s’obren.
La piràmide més gran construïda fins a dia d’avui pels Falcons de Barcelona és la piràmide de 4 drets.
De les figures que es porten a plaça, la pira és la figura que pot arribar a ser més alta, i gairebé totes les colles la tenen dins del seu repertori de figures.
Abans de començar a fer la figura, s’ha de tenir en compte cap a on acabarà mirant l’enxaneta, perquè depèn d’això que la base es col·loqui d’una manera o d’una altra. A banda d’això, l’estructura és ben senzilla: la base està formada per quatre persones situades en forma de creu (dos falcons encarats de genolls i dos altres dempeus agafats als que estan de genolls). Quan la base està preparada, s’hi van agregant els pisos següents fins que la figura queda carregada. Com passa amb l’escala, la figura pren el nom del nombre de pisos total. En el cas dels Falcons de Barcelona, per completar el nom de la pira s’hi afegeix el nombre de pisos de cada rengle. De manera que primer es diu el nombre de pisos dels rengles on es col·loca l’enxaneta i després el nombre de pisos de les altres dues rengles.
Aquesta figura està composta per dues parts. A la primera, la figura creix a partir d’una base formada per vuit falcons quatre de genolls i quatre dempeus recolzats en els que estan de genolls. Una vegada situada la base, s’incorporen els tres pisos següents. Un cop l’enxaneta carrega la primera part, comença la segona fase. Consisteix a desfer els tres últims pisos deixant al mig un pilar de 3 (carregat per la mateixa enxaneta) envoltat per quatre verticals i quatre fonts.
La majoria de figures dels Falcons de Barcelona són estàtiques. A continuació es mostren les que «es porten a plaça», ja siguin complementàries, d’actuació o de cercavila. També cal dir que algunes d’aquestes construccions culminen quan tots els pisos «obren».
Dins de tot el repertori de figures, l’escala és la construcció més típica de la tradició falconera.
La figura creix a partir dels dos primers rengles. Un cop el primer rengle està de quatre grapes i alineat s’hi intercala el segon per acabar de formar la base. Els següents rengles (amb una persona menys a cada pis) s’hi adhereixen fins que l’enxaneta carrega la figura. El nombre de persones que es posen de quatre grapes dóna nom a la figura.
L’escala més gran descarregada fins al moment per nostre colla, és l’escala de 9 ó 9x10.
L’avet, tot i no ser una figura gaire comuna entre les colles falconeres, sí que ho és, a les actuacions dels Falcons de Barcelona. L’estructura recorda la de l’escala però hi ha tres diferències evidents, la més clara és que l’estructura de l’avet és la forma d’un triangle com l’escala però sense les cantonades de la base, una altra diferència és que la base es col·loca en forma de semicercle, i l’última diferència és que s’obre en el moment que l’enxaneta carrega la figura.
L’avet s’acostuma a acompanyar de miniavets o de piravols.
Els ventalls són pilars amb un nen a cada costat agafats d’un braç pel segon i subjectats per la faixa pel baix. Quan els nens estan assegurats, el ventall gira unes quantes vegades. Els Falcons de Barcelona acostumen a fer ventalls en cercaviles, tot i que també se’n fan en alguna actuació.
Els Falcons de Barcelona van inventar aquesta figura amb motiu de la seva adhesió al Toc d’Inici de les Festes de la Mercè. A més a més, també es va crear una cançó específica per acompanyar aquesta construcció. La figura està composta de tres piràmides de drets de 3, unides pel component central de cada base, que estan agafats entre ells envoltant un pilar de 3. Una vegada carregada, es descarreguen les piràmides de drets deixant lluir el pilar que obre i gira abans de ser descarregat. La curiositat d’aquesta construcció és que es munta a ritme de la música i a l’hora de carregar-la es fan tres aletes: una per a les quatre enxanetes (les tres de les piràmides i la del pilar), una altra perquè obrin els dosos de les piràmides i la tercera perquè obrin els baixos.
Aquesta figura és una creació dels Falcons de Barcelona pensada per caminar durant les cercaviles.
La base la formen quatre persones: dues al davant i dues al darrere, una al costat de l’altra, dos components més al damunt de quatre grapes, i finalment puja l’enxaneta. Llavors la figura comença a caminar. Es pot augmentar el nivell de dificultat i d’impressió canviant l’enxaneta per un pilar de 2.
La figura està composta per un pilar de 3 i les planxes que l’envolten. Les planxes són conjunts de tres o quatre falcons agafats al voltant del pilar. Darrere dels components del cercle central n’hi ha un altre que agafa de les cames el tercer component agafat a la persona del cercle central. Una vegada carregat tant el pilar com les planxes, giren tots plegats cap a la dreta fins a completar una volta sencera. En aquest moment es comença a descarregar la figura.
Al món falconer, com al casteller, hi ha diverses alçades de pilars (de 2, de 3, de 4, etcètera). Però, a diferència dels castells, els falcons fan els pilars sense pinya, tot i que per fer pilars aixecats per sota es requereix una pinya que pugi el pilar, una vegada està aixecat tot el pilar, la pinya s’ajup perquè llueixi mentre gira.
El molinet és una figura de base circular, com les planxes. En aquest cas, el cercle central (format per quatre persones) és més estret. Darrere de cada falcó del cercle central se n’hi posa un altre perquè un tercer falcó es posi de quatre grapes a sobre. Arribats a aquest punt, s’enfila el pom, nom que rep el conjunt dels dosos i l’enxaneta. Un cop tothom està col·locat, el molinet gira fins a completar una volta sencera.
Es tracta d’una variant de l’escala creada pels Falcons de Barcelona per fer-la a les cercaviles. A diferència de l’escala típica, la caminada es munta a sobre de dos rengles composta d’un seguit de falcons dempeus, un al costat de l’altre. A part, l’enxaneta, en lloc de carregar la figura sobre l’acotxador, es col·loca a cavall per tenir més equilibri. Una vegada el més petit es posiciona, la figura comença a caminar.
Les figures dinàmiques requereixen una mica més d’equilibri que algunes d’estàtiques, ja que són construccions amb moviment. La característica principal d’aquest tipus de figures és que una vegada carregades, giren o caminen.
El ventilador és una figura dinàmica que complementa les planxes. Només tres persones constitueixen aquesta figura tan complexa, que parteix d’un falcó que va dempeus mentre que un altre hi puja a coll i, finalment, un tercer es posa al davant subjectant-se únicament per les aixelles dels turmells de qui va a coll (que queda completament estirat) i agafant-se amb les cames de la cintura de qui va dempeus. Un cop tothom és al seu lloc, la figura gira conjuntament amb les planxes.
Aquesta figura requereix molt d’equilibri; per això és difícil augmentar-la de nombre de pisos. El piravol està format per tres components, comptant l’enxaneta. L’estructura d’aquesta construcció és com la del pilar (un sobre l’altre), però, en lloc d’estar completament dempeus, els components estan amb l’esquena acotada (excepte l’enxaneta que es posa completament dreta) i col·locats sobre les lumbars del de sota. En alguns casos acompanyen els avets i en altres es fan en cercaviles sense acompanyar cap figura.
El paó va sorgir de la creativitat dels componentsde la colla barcelonina. Aquesta figura intenta simular un paó amb la cua oberta. No és una construcció espectacular per la seva alçada, sinó per l’equilibri que requereix. La base està formada per tres persones: dues de genolls a banda i banda d’una tercera que està dempeus i recolzada sobre les que estan de quatre grapes. A partir d’aquí, un falcó puja sobre l’esquena de la persona que és al mig, on sosté un nen a cada banda que, a la vegada, estan recolzats en un altre falcó col·locat horitzontalment. S’acostuma a presentar a plaça combinada amb altres figures, com ara amb unes piràmides de drets o uns avets
Són figures complementàries que acompañen les figures, amb la mateixa estructura però a petita escala, miniavets o pires de com a molt 3x3. L’objectiu és fer lluir més la figura principal i fer partícips tots els membres de la colla.
És la figura més recent que s’ha incorporat, actualment es fa a dins de la serra, ja que l’estructura de la base de totes dues figures és la mateixa. Així doncs, veurem que a la figura, si partim d’una base de quatre falcons, hi haurà un component menys a cada pis que pugi, i queda un 4-3-2-1. L’estrella es pot fer en actuació sense estar incorporada a la serra i, a més, també es pot augmentar de pisos.
Les figures complementàries són construccions que acompanyen les figures, ja siguin o bé una construcció totalment diferent (com les que us descrivim a continuació) o bé la mateixa estructura però a petita escala com els miniavets o les pires de com a molt 3x3. Ambdós casos tenen l’objectiu de fer lluir més la figura principal i fer més partícips els membres de la colla.
