El Niku (La Mascota)
El Niku,com és conegut familiarment en Nicolau Lau, és la mascota dels Falcons de Barcelona. Es tracta de la figura caricaturitzada d’un falcó, au de la qual pren nom la manifestació de cultura popular. La figura inicial de dues dimensions va ser creada originalment per un dels primers membres de la colla Falcons de Barcelona. Inicialment, havia de ser un esbós, per fer-ne després un desenvolupament més elaborat, però va agradar prou perquè es quedés amb la forma inicial.
El juliol de 2004, el Niku es va presentar a la colla a l’Estol número 0 (revista de Falcons de Barcelona). A part de fer la seva pròpia presentació i la de la revista, també intervenia o participava d’algun dels articles i entreteniments que en formaven part. Amb l’incipient començament del marxandatge de la colla, el Niku, les seves variants i formacions van aparèixer a samarretes, imants i altres productes destinats a la venda com a mitjà de recollida de fons que contribuïssin al manteniment de la colla i les seves activitats.
La gestació de la figura de bestiari
Sense que hi hagués cap motiu o raó concreta o bé pel desig de donar més protagonisme a la imatge del Niku dins del fucionment i com a part de la imatge de la colla, es proposa la idea de construir una peça de bestiari amb la forma del Niku, per utilitzar-la com a imatge representativa de la colla i com a nou element a les cercaviles on participava la colla. Tot i que els falcons disposen d’algunes construccions que poden «caminar» durant uns metres, la dinàmica de l’activitat és força intermitent, condicionada per la necessitat de preparació i l’aturada, bé sigui només per al muntatge, bé durant tota la durada de la figura, i propicia que hi hagi una manca de continuïtat i, fins i tot, un punt de desorganització durant aquestes cercaviles. Això és més evident en el cas de la canalla, que pot trobar poc engrescador el fet d’anar caminant durant força estona sense cap activitat més concreta, entre figura i figura. El fet de disposar d’un element que la canalla pogués dur i fer ballar, per torns, durant aquestes estones, introduïa un nou ement engrescador, de participació i d’interacció amb el públic.
Va ser a principis de l’any 2007 que els membres de l’organització de l’Escola d’Estiu Rosa Sensat es van posar en contacte amb l’Agrupació de Bestiari Festiu i Popular de Catalunya per tal de demanar-los col·laboració per a l’edició de l’escola d’aquell any. L’organització de l’Escola, pensava que podria ser una bona idea fer un taller de construcció de figures dins del programa del any.
A la colla hi havia en aquell moment uns quants membres que treballaven de professors i que acudien més o menys cada any a l’escola d’estiu per millorar els seus coneixements. Hi havia també el desig i l’interès de construir una figura del Niku. Si aquests professors es matriculaven al taller de construcció de bestiari, gairebé es garantia el mínim d’alumnes necessari per fer-lo rendible. Així doncs, l’acord final va ser que l’Agrupació de Bestiari aportava el material necessari, finançat amb part dels honoraris per a la impartició del taller. A canvi, la figura construïda quedava en propietat de l’Agrupació. Els Falcons de Barcelona aportaven un nombre significatiu d’alumnes al taller, garantint-ne la viabilitat. I, finalment, l’agrupació cedia la figura als Falcons de Barcelona, a canvi que aquests es fessin socis de l’agrupació, com a colla de bestiari que passaven a ser. Durant dues setmanes del mes de juliol, es van dedicar a convertir un dibuix d’un falcó de còmic en una figura de tres dimensions, apta per poder ser portada pels més menuts de la colla. El primer pas no era gens fàcil. Disposàvem de força dibuixos del Niku, però, majoritàriament, de cara. La part de darrere i el perfil no estaven definits.
El primer dia ens vam dedicar, durant una bona estona, a fer una escultura de fang d’uns 25 cm d’alçada que definís la forma general del que després caldria reproduir a mida natural.
Al cap de poc, es va començar a fer l’estàtua de fang mida 1:1. La part interior es va farcir amb un bidó de plàstic, que reduïa la quantitat de fang a emprar i feia guanyar temps. Les ales esteses van requerir uns puntals per subjectar-ne el pes. No era la solució més elegant, però sí la més ràpida i estructuralment senzilla. A partir d’aquí, els alumnes més ben dotats pel vessant artístic van prendre el protagonisme, per tal de deixar la figura de fang tal com es volia que fos la figura final. 
El següent pas va ser crear els motlles d’escaiola a partir de l’escultura. Calia dividir la figura en parts mitjançant petites planxes metàl·liques. Aquestes planxes marquen la separació dels diferents motlles d’escaiola. És molt important que aquesta divisió permeti després separar l’escaiola del fang. Un cop aquesta fase va estar llesta, començava el més divertit! Abocar escaiola no massa espessa perquè aquesta primera capa reprodueixi perfectament els detalls del fang. Un cop tot el fang va quedar cobert, es va començar a aplicar l’espart ben xopat amb escaiola. Això dóna força estructura als motlles, per evitar que es trenquin en manipular-los. S’ha de fer en diverses capes.
Per assegurar que es cobria tota la figura amb cada capa, es va utilitzar escaiola de diferents colors per a cada capa. Un cop totes les capes d’escaiola van estar seques, tocava extreure els motlles, separant-los per les línies definides per les plaquetes, un cop arrencades. Ja estaven a punt tots els motlles. Ara tocava fer les peces que conformarien la figura completa del Niku, un cop ajuntades. Cada motlle s’omple amb una capa de cartró pedra, fent servir cola blanca i, un cop seca, una segona capa de fibra de vidre amb resina.
El cartró pedra serà al final la capa externa de la figura, més «tradicional», mentre que l’interior de fibra li dóna molta resistència amb molt poc pes final. Amb totes les peces separades dels motlles, ja només calia tornar a muntar el trencaclosques per aconseguir recuperar la figura completa, tal com s’havia fet la de fang. Això es va fer unint primer per fora les peces amb cartró pedra. Un cop sec, es va reforçar per dintre amb fibra de vidre.
Quan tota la figura va quedar muntada, es van començar les tasques d’acabat. Per donar una superfície més regular i adequada a la pintura, es va donar una mà d’Aquaplast a tota la peça. Amb massilla, es van anar corregint els petits defectes: salts, foradets, esquerdes, etc. Això sí, vigilant de no perdre els detalls propis de la figura, que és el que li dóna volum.
Fins aquí va ser fins on es va poder arribar dins del taller de l’Escola d’Estiu Rosa Sensat, tot i que algun dia es va estirar l’horari una mica més del permès. Tres hores al dia durant dues setmanes van donar per al que van donar.
El darrer dia, mentre uns quants recollien, uns altres donaven els darrers tocs per poder endur-se la figura en un estat més o menys decent. Encara estava humida quan es va carregar a la furgoneta per traslladar-la a la seva nova llar, almenys temporal.
El president de Falcons de Barcelona va cedir un espai al garatge per acabar-la i deixar-la mentre no es trobés un lloc millor. A finals d’aquell estiu, un parell de tardes van servir per donar-hi el toc final: primer, una pintada general amb oli de llinosa, per tapar els porus; i després, a pintar Des que s’havia acabat l’estàtua de fang, gairebé tota la feina havia estat bàsicament tècnica, amb relativament poc component artístic.
Entre uns i uns altres, al final es va aconseguir el propòsit: reflectir el més fidelment possible el disseny original en dibuix, fer-lo divertit i agradable per a la canalla i donar-li unes mides i un pes que permetessin que els petits de la colla poguessin dur-lo.
L’estrena aquell mateix setembre, per les Festes de la Mercè, es va estrenar el Niku, amb la participació a la petita cercavila que es fa abans de l’actuació de falcons i presidint des de l’escenari l’actuació a plaça Sant Jaume.
Des de llavors, ha acompanyat la colla en gairebé totes les cercaviles. Encara que no hi hagi cercavila, també acompanya la colla en totes les actuacions importants, com ara Santa Eulàlia, la Mercè, la Trobada de Falcons de Catalunya i la Diada dels Falcons de Barcelona. Fins i tot, en moments puntuals, s’ha independitzat de les actuacions falconeres, i ha acudit a diferents actes de l’àmbit purament de bestiari: la Trobada de Bestiari de Ploma de la Fira del Gall de Vilafranca, la Trobada de Bestiari Infantil de Badalona, la Mostra de Bestiari d’Àmbit Rural de Santa Fe del Penedès…
L’any 2012, amb motiu del seu cinquè aniversari i de l’inici dels actes de celebració del desè aniversari de Falcons de Barcelona, el Niku va convidar uns quants exemplars de bestiari infantil per fer la Trobada de Bestiari Infantil dels Falcons de Barcelona: plantada davant del mercat, berenar per a la canalla i cercavila pels carrers del Barri Gòtic de Barcelona.
Amb motiu del desè aniversari, s’han engegat dues noves tasques relacionades amb el Niku. D’una banda, i després de cinc anys d’anar donant tombs pel món, la peça havia sofert alguns cops i esgarrinxades i s’havia embrutat bastant.
Aprofitant l’aturada d’hivern de les actuacions, s’ha sotmès a un cura de rejoveniment, s’han reparat els danys, s’ha polit algun detall que no havia quedat massa bé d’inici i s’ha repassat la pintura allà on calia. No s’ha volgut que quedés com nou. De fet, reprodueix un falcó en plena actuació i tothom sap que la roba blanca és força sensible, sobretot quan s’enfilen els falcons uns sobre els altres per fer les figures. O sigui que ha estat una reparació de danys, però s’ha deixat una lleugera pàtina d’antic, que el fa més autèntic.
D’altra banda es va crear un ball específic per al Niku, (estrenats el dia 28 d’octubre de 2012 dins dels actes de celebració del desè aniversari) amb la música de la cançó «Falcons de Barcelona», que s’ha fet servir en ocasions puntuals.
