Please select your page

El Sokol arriba a Catalunya

Al llarg del primer terç del segle xx, determinats sectors nacionalistes catalans, lligats a moviments catòlics, van emmirallar-se al  Sokol  txecoslovac ia la seva tasca de pretesa regeneració nacional. Ja l'any 1926 és publicà a la Revista de Catalunya un article  d'Henry Bidou  on es descrivia la octava Festa dels  Sokols  que se celebrà a Praga.

En aquest article, bé és cert que amb un llenguatge grandiloqüent i amb referències a la raza que avui rebutjaríem, es destacava el caràcter formatiu i cultural, els valors nacionals i la contribució al desenvolupament moral: «(…) l'espectacle és prodigiós ( …) No vegeu aquí cap altra cosa sinó homes, voluntats, masses homogènies, l'ordre d'un poble enter (…) Qui només hi veiés exercicis de cultura física, no ho comprendria gens. Un sentit pregon els ordena, i el geni de la raza els colora amb la seva ombra i la seva llum. (…) Aquests són aquests jocs. Quants elements hi participin! Disciplina i paciència d´un poble llarg temps oprimit; formació d'un exèrcit sense armes, l'únic que fou possible quan Viena manava a Praga; educació física elevada a la dignitat d'una doctrina i d'una fe; idealisme eslau, tendint confusament a un món millor».

En un context de forta expansió del teixit associatiu i de revalorització de l'esport, aparegueren diversos grups esportius i culturals ( Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona, ​​Palestra, Federació de Joves Cristians de Catalunya, etc. ), alguns dels quals prenen com a model els  Sokols  txecoslovacs.

Ateneu Enciclopèdic Popular de BarcelonapalestraFederació de Joves Cristians de Catalunya

En un primer moment podem parlar, per exemple, d'una agrupació creada a  Solivella ( Conca de Barberà ) cap al 1928, amb la denominació de torraires o torres que feien una activitat gimnàstica similar a la dels  Sokols  ia la qual posteriorment farien els grups de la  Federació de Joves Cristians de Catalunya . També cal fer una referència al  Club Esportiu Catalunya , ja que fou el primer a establir un gimnàs seguint el model dels  Sokols .

A Catalunya,  els falcons  comencen a introduir-se de manera estable i definitiva durant els anys trenta, fonamentalment mitjançant  Palestra  i la  Federació de Joves Cristians de Catalunya . Efectivament, l'any 1930 es va crear a Barcelona l'organització  Palestra . Tenia un marcat component nacionalista, va ser presidida per  Pompeu Fabra  i va tenir com a col·laboradors altres destacats representants de la cultura a Catalunya com  Jaume Aiguader, Nicolau d'Olwer i Antoni Rovira i Virgili. Al seu manifest fundacional s'estableix: «(…) la nostra finalitat és promoure un moviment de la joventut catalana (…) per al seu propi millorament en tots els aspectes, moral, intelectual, social i físic, i és vetllar el seu interès per a totes les causes nobles». De la mateixa manera que els  Sokols , Palestra  no va restringir el seu camp d'actuació al terreny gimnàstic i esportiu, sinó que va iniciar cursos d'història, de literatura, d'art, de llengua i també campaments de muntanya, sessions de cinema en català, etcètera, és a dir, va dur a terme una tasca important de difusió de la llengua i la cultura catalans. A més, va establir relacions amb altres associacions de caràcter similar del País Basc, de Galícia i d'altres llocs d'Europa.

falcons1falcons2falcons3

Tot això la va portar a representar Catalunya a la Novena Festa Federal dels  Sokols  txecoslovacs l'any 1932. Val a dir que, malgrat la importància capital de Palestra, l'entitat que realment va difondre els falcons d'una manera global i decisiva va ser la Federació de Joves Cristians de Catalunya. Aquest grup estava molt influït pel  bisbe Torras i Bages , màxim representant del nacionalisme conservador, i es va constituir sota tres eixos vertebradors: la preocupació per l'influx moral i ideològic, la catalanitat com a element distintiu i l'orientació conservadora davant dels esdeveniments socials i polítics del moment. El principal impulsor dels  falcons  dins el  fejocisme  fou  mossèn Albert Bonet i Marrugat .

Mn.Albert Bonet i Marrugat

L'any 1932 s'inaugurà oficialment el primer nucli gimnàstic  fejocista , que es alimentà de membres del  Club Esportiu Catalunya . Ben aviat s'obriren altres centres al Principat:  Saba Nova de SantsTorres i Bages a Gràcia  i altres grups a diverses poblacions (Ripoll, Mataró, Girona, Sant Vicenç dels Horts, Manresa, Vic, Castellterçol, Blanes o Arenys de Munt). Aquest mateix any s'organitza la primera asamblea de l'agrupació gimnàstica i esportiva de la federació.

De l'assemblea, se'n pot destacar la segona conclusió adoptada: «Els grups procuressin establir seccions de gimnàstica, de manera que tots puguin unir-se formant una agrupació general que es dirà  Falcons de Catalunya ». Dos anys més tard es va constituir el  Consell Superior dels Falcons de Catalunya  i es van crear els serveis de propaganda i d'administració general. En cinc anys, la federació va arribar a tenir més d'onze mil afiliats, dels quals un miler feien de  falcons . L'amplitud del moviment  fejocista  permeté que els  falcons  esdevinguessin un fet popular, no només mitjançant els diversos grups de gimnàstica, sinó també dins del món excursionista. Els  falcons aconseguiren una certa entitat com a manifestació o expressió cultural i certa notorietat pública i social.

El context polític, però, no permetrà un arraiament de l'obra de la federació. Aquesta no va ser ben vista ni per la dreta, que la considerava separatista i massa moderna, ni per l'esquerra, que la considerava feixista (en aquest sentit cal tenir present que Albert Bonet i altres dirigents religiosos i laics d'aquest catalanisme  conservador  varen donar suport a l'aixecament de l'exèrcit el 18 de juliol de 1936). Finalitzada la Guerra Civil, no es permetrà la seva reorganització i desaparèixer, així com pràcticament la totalitat dels grups de  falcons  apareguts sota el seu aixopluc. Només va romandre el grup de  Sant Vicenç dels Horts  i això va ser fonamental per a la supervivència del fet  falconera Catalunya, car vaig contribuir a la creació, l'any 1942, del grup de  Llorenç del Penedès . Un any després es fundà el grup de  Falcons d'Ivars d'Urgell . Mentre els grups de  Sant Vicenç dels Horts i de Llorenç del Penedès  seguiren la manera de fer de la federació, els  Falcons d'Ivars d'Urgell  es caracteritzaren per un distanciament dels antics  fejocistes . L'any 1959 es fundaren els  Falcons de Vilafranca , que representen una variant fonamental dins el fet  falconer , car les seves particularitats s'allunyaven del caràcter eminentment gimnàstic.

Amb el suport de

AYUNTAMEN         GENERALITAT        DIPUTACION        CULTURA       LA CASA         FECPTBV2           FEDERACION

Atenció! Aquest lloc utilitza cookies, per recopilar informació estadística sobre la navegació. En continuar amb la navegació entenem que s'accepta l'ús de cookies. Veure política