El Sokol arriba a Catalunya
Al llarg del primer terç del segle xx, determinats sectors nacionalistes catalans, lligats a moviments catòlics, van emmirallar-se al Sokol txecoslovac ia la seva tasca de pretesa regeneració nacional. Ja l'any 1926 és publicà a la Revista de Catalunya un article d'Henry Bidou on es descrivia la octava Festa dels Sokols que se celebrà a Praga.
En aquest article, bé és cert que amb un llenguatge grandiloqüent i amb referències a la raza que avui rebutjaríem, es destacava el caràcter formatiu i cultural, els valors nacionals i la contribució al desenvolupament moral: «(…) l'espectacle és prodigiós ( …) No vegeu aquí cap altra cosa sinó homes, voluntats, masses homogènies, l'ordre d'un poble enter (…) Qui només hi veiés exercicis de cultura física, no ho comprendria gens. Un sentit pregon els ordena, i el geni de la raza els colora amb la seva ombra i la seva llum. (…) Aquests són aquests jocs. Quants elements hi participin! Disciplina i paciència d´un poble llarg temps oprimit; formació d'un exèrcit sense armes, l'únic que fou possible quan Viena manava a Praga; educació física elevada a la dignitat d'una doctrina i d'una fe; idealisme eslau, tendint confusament a un món millor».
En un context de forta expansió del teixit associatiu i de revalorització de l'esport, aparegueren diversos grups esportius i culturals ( Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona, Palestra, Federació de Joves Cristians de Catalunya, etc. ), alguns dels quals prenen com a model els Sokols txecoslovacs.
En un primer moment podem parlar, per exemple, d'una agrupació creada a Solivella ( Conca de Barberà ) cap al 1928, amb la denominació de torraires o torres que feien una activitat gimnàstica similar a la dels Sokols ia la qual posteriorment farien els grups de la Federació de Joves Cristians de Catalunya . També cal fer una referència al Club Esportiu Catalunya , ja que fou el primer a establir un gimnàs seguint el model dels Sokols .
A Catalunya, els falcons comencen a introduir-se de manera estable i definitiva durant els anys trenta, fonamentalment mitjançant Palestra i la Federació de Joves Cristians de Catalunya . Efectivament, l'any 1930 es va crear a Barcelona l'organització Palestra . Tenia un marcat component nacionalista, va ser presidida per Pompeu Fabra i va tenir com a col·laboradors altres destacats representants de la cultura a Catalunya com Jaume Aiguader, Nicolau d'Olwer i Antoni Rovira i Virgili. Al seu manifest fundacional s'estableix: «(…) la nostra finalitat és promoure un moviment de la joventut catalana (…) per al seu propi millorament en tots els aspectes, moral, intelectual, social i físic, i és vetllar el seu interès per a totes les causes nobles». De la mateixa manera que els Sokols , Palestra no va restringir el seu camp d'actuació al terreny gimnàstic i esportiu, sinó que va iniciar cursos d'història, de literatura, d'art, de llengua i també campaments de muntanya, sessions de cinema en català, etcètera, és a dir, va dur a terme una tasca important de difusió de la llengua i la cultura catalans. A més, va establir relacions amb altres associacions de caràcter similar del País Basc, de Galícia i d'altres llocs d'Europa.
Tot això la va portar a representar Catalunya a la Novena Festa Federal dels Sokols txecoslovacs l'any 1932. Val a dir que, malgrat la importància capital de Palestra, l'entitat que realment va difondre els falcons d'una manera global i decisiva va ser la Federació de Joves Cristians de Catalunya. Aquest grup estava molt influït pel bisbe Torras i Bages , màxim representant del nacionalisme conservador, i es va constituir sota tres eixos vertebradors: la preocupació per l'influx moral i ideològic, la catalanitat com a element distintiu i l'orientació conservadora davant dels esdeveniments socials i polítics del moment. El principal impulsor dels falcons dins el fejocisme fou mossèn Albert Bonet i Marrugat .
L'any 1932 s'inaugurà oficialment el primer nucli gimnàstic fejocista , que es alimentà de membres del Club Esportiu Catalunya . Ben aviat s'obriren altres centres al Principat: Saba Nova de Sants ; Torres i Bages a Gràcia i altres grups a diverses poblacions (Ripoll, Mataró, Girona, Sant Vicenç dels Horts, Manresa, Vic, Castellterçol, Blanes o Arenys de Munt). Aquest mateix any s'organitza la primera asamblea de l'agrupació gimnàstica i esportiva de la federació.
De l'assemblea, se'n pot destacar la segona conclusió adoptada: «Els grups procuressin establir seccions de gimnàstica, de manera que tots puguin unir-se formant una agrupació general que es dirà Falcons de Catalunya ». Dos anys més tard es va constituir el Consell Superior dels Falcons de Catalunya i es van crear els serveis de propaganda i d'administració general. En cinc anys, la federació va arribar a tenir més d'onze mil afiliats, dels quals un miler feien de falcons . L'amplitud del moviment fejocista permeté que els falcons esdevinguessin un fet popular, no només mitjançant els diversos grups de gimnàstica, sinó també dins del món excursionista. Els falcons aconseguiren una certa entitat com a manifestació o expressió cultural i certa notorietat pública i social.
El context polític, però, no permetrà un arraiament de l'obra de la federació. Aquesta no va ser ben vista ni per la dreta, que la considerava separatista i massa moderna, ni per l'esquerra, que la considerava feixista (en aquest sentit cal tenir present que Albert Bonet i altres dirigents religiosos i laics d'aquest catalanisme conservador varen donar suport a l'aixecament de l'exèrcit el 18 de juliol de 1936). Finalitzada la Guerra Civil, no es permetrà la seva reorganització i desaparèixer, així com pràcticament la totalitat dels grups de falcons apareguts sota el seu aixopluc. Només va romandre el grup de Sant Vicenç dels Horts i això va ser fonamental per a la supervivència del fet falconera Catalunya, car vaig contribuir a la creació, l'any 1942, del grup de Llorenç del Penedès . Un any després es fundà el grup de Falcons d'Ivars d'Urgell . Mentre els grups de Sant Vicenç dels Horts i de Llorenç del Penedès seguiren la manera de fer de la federació, els Falcons d'Ivars d'Urgell es caracteritzaren per un distanciament dels antics fejocistes . L'any 1959 es fundaren els Falcons de Vilafranca , que representen una variant fonamental dins el fet falconer , car les seves particularitats s'allunyaven del caràcter eminentment gimnàstic.
